La revolució francesa va ser un conflicte social i polític que va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. Es va iniciar el 14 de juliol de 1789 i va acabar el 1799.
En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal. A nivell soci econòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa. En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes:
- La monarquia constitucional (1789-1792): En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es va constituir l'Assemblea Nacional que va transformar França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Es van suprimir tots els vestigis del sistema feudal i es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. A més a més, als seus inicis es va produir una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent va aprovar la primera constitució de la revolució el 1791.
- República democràtica, la convenció (1792-1794): La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, van motivar una nova onada revolucionària que va desembocar en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. En un primer període, la República va ser a mans dels girondins (Convenció Girondina). Després van accedir al poder els jacobins, grup radical que va instaurar una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre.
- República burgesa, el directori (1795-1799): Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Va haver de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers va promoure un cop d'Estat (1799) que va portar Napoleó al poder i va posar fi al procés revolucionari.
Des de 1799 i fins 1815, Napoleó va regirar els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada