ESPANYA I CATALUNYA AL SEGLE XIX I XX

A partir de DIPITY he fet el meu eix cronològic sobre Espanya i Catalunya al segle XIX i XX. 

http://www.dipity.com/ace98/ESPANYA-I-CATALUNYA-ALS-SEGLES-XIX-I-XX/

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

La revolució francesa va ser un conflicte social i polític que va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. Es va iniciar el 14 de juliol de 1789 i va acabar el 1799.

En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal. A nivell soci econòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa. En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes:

• La monarquia constitucional (1789-1792): En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es va constituir l'Assemblea Nacional que va transformar França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Es van suprimir tots els vestigis del sistema feudal i es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. A més a més, als seus inicis es va produir una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent va aprovar la primera constitució de la revolució el 1791.
• República democràtica, la convenció (1792-1794): La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, van motivar una nova onada revolucionària que va desembocar en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. En un primer període, la República va ser a mans dels girondins (Convenció Girondina). Després van accedir al poder els jacobins, grup radical que va instaurar una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre.
• República burgesa, el directori (1795-1799): Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Va haver de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers va promoure un cop d'Estat (1799) que va portar Napoleó al poder i va posar fi al procés revolucionari.

Des de 1799 i fins 1815, Napoleó va regirar els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa.

http://www.slideshare.net/jestiarte/la-revoluci-francesa-2070259

RESUM BLOC 3: ANTIC RÈGIM

El conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques de les societats de l’Europa occidental entre els s. XVI i XVIII s’anomena Antic  Règim. I està caracteritzat per mantenir una societat estamental, un sistema econòmic basat en l’agricultura, ramaderia, treball artesà i cada vegada més, el comerç i per un sistema polític predominant, anomenat monarquia absoluta.

Però durant el s. XVIII va aparèixer un nou moviment anomenat il·lustració. Aquest pretenia que hi hagués la raó per sobre de tot, drets humans i la tolerància com a base de la convivència humana. També va desaparèixer la societat estamental i es van suprimir els gremis. I això ho va causar el poder dels privilegiats (règim senyorial) que provocava que la societat estigués molt reprimida.

Les revolucions burgeses van provocar una nova manera de pensar anomenada liberalisme revolucionari polític (separació de poders, sobirania nacional i suprimir antics privilegis) i liberalisme econòmic (suprimir gremis, l’estat no intervenia en l’economia i llei de l’oferta i la demanda).

A Espanya, tot va començar amb la fi de la guerra de successió amb la victòria de Felip V que va decidir reformar l’estructura política espanyola amb el sistema absolutista francès. I es va dur a terme a través del Decret de Nova Planta, on Espanya es convertia en un regne centralitzat. Més tard va impulsar la castellanització de la política i va crear les secretaries de despatx.

Altres reis que van haver-hi van ser: Lluis I que va continuar les reformes del seu pare Felip V, després hi va haver Carles III que va ser l’exponent màxim del despotisme il·lustrat a Espanya i finalment hi va haver Carles IV que va frenar les reformes del seu pare i va començar la Revolució Francesa.

Hi va haver un gran canvi en la cultura: en la primera meitat del s. XVIII, va triomfar el rococó que era un estil cortesà que va dur a l’exageració del barroc. Es caracteritzava per formes irregulars i cortesanes, decoració fastuosa, escenes aristocràtiques i colors clars i pastels. En canvi, a la segona meitat del s. XVIII, va aparèixer el neoclassicisme. Es va originar per l’esgotament del barroc i buscava l’equilibri i simetria, línies rectes i solidesa. 

CARLES V

Carles V va néixer a Gant, Flandes. Va governar un imperi immens, el més poderós d'aquell temps, heretat pels seus avis paterns i materns. 

Territoris que va governar: 

• Dels seus avis materns, va heretar la Corona de Castella (amb els territoris africans i americans i les Canàries) i la Corona d'Aragó (amb Sardenya, Nàpols i Sicília).
• Dels seus avis paterns, va heretar els Països Baixos, Luxemburg, el Sacre Imperi, Franc Comtat, Artois i Charolais.

Governava els diferents territoris que tenien les seves pròpies lleis, la cort era itinerant, les decisions eren aprovades al parlament, compartien el mateix rei, tenien un virrei que governava en nom del rei quan no hi era. Carles V dirigia la política exterior, l'exèrcit i els impostos. Els consella l'ajudaven en els temes territorials i temàtics. 

I durant el regnat va tenir certs problemes: 

• França: va lluitar per aconseguir l'hegemonia Europea. Van estar en guerra durant tot el regnat. 
• Turcs otomans: Amenaça constant al Mediterrani i a la frontera del Sacre Imperi. 
• Prínceps protestants alemanys: Expansió del luteranisme al Sacre Imperi però va fracassar. 

Carles V debut al fracàs va decidir cedir el poder i va dividir el territori (Sacre Imperi per al seu germà Ferran i la resta de possessions per el seu fill Felip).

OPINIÓ DE LA GUERRA DELS SEGADORS

La Guerra dels Segadors va ser un conflicte que va haver-hi a Barcelona el 7 de juny de 1640. Els segadors es van revoltar contra el govern de Felip IV. També van haver-hi altres factors per explicar el conflicte: revoltes polítiques, venjances, fidelitats trencades, etc. Els pagesos estaven cansats d'alimentar, de tenir allotjats i de suportar els soldats castellans que havien d'anar a lluitar a la Guerra dels 30 anys. Per això, van agafar les seves eines i van anar a lluitar contra la política de Felip IV. El govern francès va donar suport als pagesos catalans. I es va afirmar un acord, el Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França. Felip IV va fer que les comarques del Rosselló, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Conflent passessin a mans franceses. I va ser llavors, quan mai més van tornar a formar part de Catalunya. 

I jo crec que el que van fer els soldats catalans està molt bé, ja que estaven al seu territori i els hi treien els aliments. I des d'aquell moment fins ara sempre hi ha hagut conflicte entre aquests dos territoris. 

OPINIÓ SOBRE CARLES V

Sobre Carles V, opino que va ser un rei molt poderós en el seu temps i va heretar moltes possessions. Al tenir tants territoris devia ser difícil governar a tots per igual i per això va formar els consells. Per fer-ho també va escollir un virrei i governadors per facilitar-ne el govern. 

Però es va equivocar alhora de voler unificar els territoris amb la cristiandat. Això, li va provocar conflictes, guerres i el problema del luteranisme. I a causa d'això, va haver repartir els territoris: El sacre Imperi al seu germà Ferran, i la resta de terres al seu fill Felip II. Jo crec que va fer bé en abdicar i dividir-ne els territoris. 

EL RENAIXEMENT

	QUATROCENTO	CINQUECENTO
ARQUITECTURA	Brunelleschi: Cúpula catedral de Florència, Façana Palau Pitti, Església Santo Spirito.	Bramante: Projecte Basílica de Sant Pere.
	Alberti: Santa Maria Novella.	Miquel Àngel: Cúpula de Sant Pere.
		Maderno: Resta edifici.
PINTURA	Masaccio: Santíssima Trinitat.	Leonardo da Vinci: La Gioconda, L'home de vitruvi, L'últim sopar.
	Botticelli: El naixement de Venus, La Primavera.	Miquel Àngel: Capella Sixtina de Roma.
		Rafael: L’escola d’Atenes.
		Ticià: Dànae.
ESCULTURA	Giberti: Portes baptisteri catedral de Florència.	Miquel Àngel Buonarroti: David, Moisès, La Pietat.
	Donatello: David Gattamelata.
RENAIXEMENT HISPÀNIC	Berruguete: L’adoració dels reis Mags.
	El Greco: L’enterrament dels senyor d’Orgaz, L’espoliació.