El conjunt de relacions
socials, econòmiques i polítiques de les societats de l’Europa occidental entre
els s. XVI i XVIII s’anomena Antic
Règim. I està caracteritzat per mantenir una societat estamental, un
sistema econòmic basat en l’agricultura, ramaderia, treball artesà i cada
vegada més, el comerç i per un sistema polític predominant, anomenat monarquia
absoluta.
Però durant el s. XVIII va
aparèixer un nou moviment anomenat il·lustració. Aquest pretenia que hi hagués
la raó per sobre de tot, drets humans i la tolerància com a base de la convivència
humana. També va desaparèixer la societat estamental i es van suprimir els
gremis. I això ho va causar el poder dels privilegiats (règim senyorial) que
provocava que la societat estigués molt reprimida.
Les revolucions burgeses van
provocar una nova manera de pensar anomenada liberalisme revolucionari polític
(separació de poders, sobirania nacional i suprimir antics privilegis) i
liberalisme econòmic (suprimir gremis, l’estat no intervenia en l’economia i
llei de l’oferta i la demanda).
A Espanya, tot va començar amb
la fi de la guerra de successió amb la victòria de Felip V que va decidir
reformar l’estructura política espanyola amb el sistema absolutista francès. I
es va dur a terme a través del Decret de Nova Planta, on Espanya es convertia en
un regne centralitzat. Més tard va impulsar la castellanització de la política
i va crear les secretaries de despatx.
Altres reis que van haver-hi
van ser: Lluis I que va continuar les reformes del seu pare Felip V, després hi
va haver Carles III que va ser l’exponent màxim del despotisme il·lustrat a
Espanya i finalment hi va haver Carles IV que va frenar les reformes del seu
pare i va començar la Revolució Francesa.
Hi va haver un gran canvi en la
cultura: en la primera meitat del s. XVIII, va triomfar el rococó que era un
estil cortesà que va dur a l’exageració del barroc. Es caracteritzava per formes
irregulars i cortesanes, decoració fastuosa, escenes aristocràtiques i colors
clars i pastels. En canvi, a la segona meitat del s. XVIII, va aparèixer el
neoclassicisme. Es va originar per l’esgotament del barroc i buscava l’equilibri
i simetria, línies rectes i solidesa.
